The Cynics | Beach Horror Party | The One "S'escorxador" | Palma | Mallorca | 13/09/2019

The Cynics arribaven a Mallorca, la banda pionera del garage dels anys 80, i ho feia amb un sold out a una sala totalment nova per nosaltres, The One (S'escorxador). Els de Pittsburgh, Pensilvania aterraven després d'uns dies de tempesta per les nostres terres, fet que va condicionar el canvi de sala, però el que ningú sabia és que el vertader temporal era el que arribaria el vespre amb els americans.

La gent estava reunida de prest, perquè els Cynics no estarien sols. Go Cactus i Los Amazonas serien els encarregats d'escalfar l'ambient i començar la festa, 2 bandes locals d'estils semblants que apunten ben alt. Bones actuacions i hora de pujar les revolucions. Michael Kastelic, Gregg Kostelich, Pablo González i Angel Kaplan (aquests 2 darrers asturians) es pujaren a l'escenari i allò es va omplir tant que no es podia ni respirar. Clar, a Mallorca fa 2 gotes i tothom treu la roba d'hivern, però allà dintre feia 30 graus fàcilment i no era perquè no hi hagués aire condicionat... i entre tothom boja ballant i el contacte de la gent, allò era una cuina. Però bé, segurament a ningú li va importar massa, ja que davant tenien a tot uns mestres del gènere. 

Els de USA varen fer un concert brillant repassant tots els seus èxits i no deixaren a ningú parat en cap moment. "Baby, What's Wrong", "Way, It's Gonna Be", "I Need More" o "Abba" foren de les cançons més aclamades pel públic. Aquella nit va ser màgica, el carisma i la simpatia de Michael era de 10, saludant a tota la gent de primera fila (boja cridant el seu nom), on fins i tot convidà a 5 o 6 a pujar amunt l'escenari amb ell.

 La nit del divendres 13 va ser per recordar... moltíssima gent coneguda, en família com dirien alguns, on tothom tenia una raó i un motiu per ser allà... gaudir d'una de les bandes TOP del gènere i que al final, superà totes les expectatives.

Lluís Terrassa.

Berri Txarrak | Ikusi Arte Tour | Es Gremi | Palma | Mallorca | 04/05/2019

Berri Txarrak, aquella banda que ha marcat tota una generació durant moltíssims d'anys anunciava el seu acomiadament dels escenaris. Ho feia anunciant una gira (Ikusi Arte Tour) i per sort de nosaltres, Mallorca estava a la llista dels darrers concerts.

La data era el dissabte 4 de maig i la localització era la millor possible, la sala Es Gremi. Després d'uns quants mesos per terreres irlandeses, tornàvem a acudir a un concert gran a l'illa i clar, ho fèiem amb unes ganes immenses.

Arribàrem a la sala a les 22.00 h, just abans de Berri Txarrak, ja que per feina no poguérem veure als nostres companys Siberian Escape i Bay City Killers.

Sonaren les 22.30 h i els de Lecumberri (Navarra) pujaren amunt l'escenari. Des del primer moment començaren amb força i el públic ho agraí moltíssim. És d'admirar la potència amb la qual sona la banda, on cal recordar que només són 3 músics. Amb un bateria (Galder Izagirre), un baixista (David González) i una veu/guitarra (Gorka Urbizu), sonen com si fossin 10. Els Berri feren un concert variat i del gust de tothom, fent un repàs a tota la seva trajectòria (25 anys) i tocant clarament temes del seu darrer disc "Infrasoinuak" (Only In Dreams, 2017). Fins i tot es varen atrevir amb qualque versió com la de "Sols El Poble Salva Al Poble" de Kop (que realment és una cançó enregistrada per les 2 bandes), la de "Toro" del Columpio Asesino i també qualcuna més funky. Al cap i a la fi, sempre hi ha moments per riure i canviar una mica el xip. Cançons com "Denak ez du balio", "Spoiler!", "Lemak, Aingurak", "Hitzen Oinarri Ahula" o "Katedral Bat" foren de les més aclamades, "Maravillas" ens posà els pèls de punta amb Gorka tot sol amunt l'escenari en acústic i amb "Zuri" o "Oreka" ja la bogeria de tothom sobrepassà el llindar màxim.

En definitiva, un concert d'una banda mítica, que se l'enyorarà molt i que esperem que aquesta pausa no sigui per sempre. La gent s'ho passà com nins petits i nosaltres no vàrem ser menys! Moltes gràcies a Can Puc Produccions i a l'Atomic Garden per dur-los i com sempre pel bon tracte cap a El món del Rock. Més gent com vosaltres fa falta a aquest món. Fins sempre Berri Txarrak, eskerrik asko.

Lluís Terrassa.

XVII Fira Internacional del Disc a Mallorca | Segon Dia | Trallery, Main Line 10, Satellites, Go Cactus, Bilo | Palma Arena | Palma | Mallorca | 21/10/2018

Érem a diumenge 21 d'octubre i la segona jornada de la fira del disc 2018 es posava en marxa. Després d'un gran primer dia amb bones actuacions i compres interessants de discs, afrontàvem el 2n match amb moltes ganes.

El matí començà amb 2 bandes que estan pujant amb molta força, els Bilo i Go Cactus, que actuaven dins el cicle de l'art jove. Psicodèlia i rock alternatiu per una part i garatge surf per l'altre, 2 actuacions perfectes per començar el dia amb energia. Sense dubte a Mallorca tenim un bon nivell i així ho demostraren aquests dos grups.

Aturada per menjar alguna cosa i preparar-se pel que venia, una tarda frenètica i potent plena de música, on Trallery serien els primers a fer despertar a tothom del descans post-dinar. Thrash metal a rompre, energia i molta actitud. El que fa aquest trio mallorquí damunt l'escenari no té paraules. Feren un concert TOP, com si allò fos el Wacken o el Ressu, fent que tothom al·lucinés i vibrés amb ells. D'aquí poquet trauran nou material discogràfic i estem impacients per escoltar-ho, però mentre, seguirem escoltant la seva obra d'art "Spiritless" i assistint als seus concerts bomba.

Els nostres amics de Main Line 10 foren el que seguiren amb la festa. Tenien una tasca difícil, que era seguir amb el nivell que havia deixat Trallery, però això no va ser un problema per ells. Des del primer tema la banda repartí hardcore a tota pastilla i tota la gent del concert anterior es quedà amb ells. Punk melòdic, hardcore, skate... els Main line 10 sempre són una festa en directe i així també va ser a la fira del disc. Nou temes del disc "The Fox", però també clàssics, fent que tots els seus fans els acompanyessin cantant durant tota l'actuació.

I per finalitzar tocaren els The Cicely Satellites (Satellites pels amics). Jordi, Puter, Luis i Aleph feren el que millor saben fer, tocar amb la mateixa essència que quan començaren. Indie Punk Experimental per fondre tots els cossos dels assistents en un concert on va destacar l'actitud, la posada en escena, els efectes i com no, les bones cançons. Els Satellites mai moren ni ho faran.

Una fira per recordar on sense dubte hi va haver una programació artística excel·lent, amb estils varis, però sempre amb molta qualitat. Ens veim l'any següent.

Lluís Terrassa.

Bilo

Sant Sebastià 2018 | Peter & The Test Tube Babies, The Parrots, Medina Azahara, La Gran Orquesta Republicana | Palma | Mallorca | 20/01/2018

Sant Sebastià sempre és una data marcada en vermell al calendari per a tot mallorquí amant dels concerts i les torrades. Diversos escenaris per tot el centre de Palma ambienten una festa inundada de gent any darrere any. El cartell d'artistes sempre sol ser bastant complet per a tots els gustos, però també sobretot, sempre hi sol haver molta polèmica. Aquest any no seria diferent, però cal dir que va haver-hi qualque grup molt interessant.

Arribàrem a Palma damunt les 20 i com és habitual, la primera cosa que férem no és agafar les càmeres, sinó anar a torrar un bon sopar. Lo primer és lo primer.

Començàrem el nostre vespre amb els Medina Azahara, heavy clàssic espanyol per escalfar els motors. Actius des del 1979 però amb les mateixes ganes des del principi, els de Còrdova ho donaren tot amunt l'escenari i feren passar-so en gran als seus seguidors.

El segon grup de la nit va ser la gran estrella per a nosaltres. Els Peter & The Test Tube Babies. Els anglesos aterraven a Mallorca per fer vibrar Sant Sebastià amb el seu potent punk, i així ho varen fer. Tot el col·lectiu mallorquí punk es reuní per assistir al concert dels de Peacehaven, tota una cita per la història pel gènere a les illes. Banda formada l'any 1977, considerats un dels pares del Punk Pathetique i amb més duna dotzena de treballs de llarga duració. Sense dubte la seva actuació va ser tot un espectacle pels fans i per tots els assistents.

Continuàrem amb The Parrots, la banda garatgera procedent de Madrid. El power trio seguí amb la festa a la placa Jacint Verdaguer i va fer ballar a tot el públic amb la seva música bruta, potent i melòdica. El Rock'n'roll sempre és una bona opció a tenir en compte.

I per acabar la nit vàrem veure als nostres amics de La Gran Orquesta Republicana, que sempre són un tir segur. La banda mítica mallorquina féu un concert brillant ple de ska i rock, fent que el final del nostre pas per Sant Sebastià fos alegre, divertit i de profit. Una canya de concert.

En definitiva, un Sant Sebastià semblant als anteriors, amb coses bones i dolentes, però sempre amb el seu propi encant d'una ciutat nostra. També cal dir que se'ns escapà qualque grup, però pels horaris establerts no poguérem veure. És pràcticament impossible anar en 10 minuts de Jacint Verdaguer a la plaça de la Reina per exemple. Esperem que l'any següent, com a mínim, sigui com el d'enguany, però sempre amb coses millors i diferents.

Lluís Terrassa.

Medina Azahara

Black Cats | Presentació "Lost Boys" | Casa Planas | Palma | Mallorca | 08/12/2018

El dissabte 8 de desembre tornàrem a la nostra estimada Casa Planas, la nova sala de Palma que s'està convertint ja en un clàssic per nosaltres. La causa no era altre que la presentació del nou disc dels Black Cats, anomenat Lost Boys (Runaway Records, 2018). Arribàrem a la sala a l'hora indicada i l'ambient creixia a poc a poc. Damunt les 21.30 el grup pujà a l'escenari i la festa començà. Rockabilly i rock'n'roll clàssic a fondre. Els Black Cats feren de cap a peus el nou disc i la gent quedà encantada. Ja són bastants les vegades que hem assistit a actuacions del trio mallorquí i cada un supera sempre l'anterior. Sempre hem pensat que són un dels grups amb més tècnica de l'illa i així ho demostra Jo Pro a la guitarra, Òskar al contrabaix i Charly a la bateria.Tot un luxe de concert i així ho va agrair la gent. Fins a la pròxima!

Lluís Terrassa.

Marcel Cranc | Presentació "Fe" | Teatre Xesc Forteza | Palma | Mallorca | 23/11/2018

El divendres 23 de novembre Marcel Cranc presentà el seu nou disc "Fe" (Runaway Records, 2018) al teatre Xesc Forteza i clarament, nosaltres no ens ho volíem perdre. El disc al contrari dels anteriors, estava gravat per ell en solitari, així que el concert també seria solista. La seva veu, el piano de cua i diferents "joguines" fer experimentar amb diferents sons, això era el que hi hauria amunt l'escenari. Arribàrem al teatre i com sempre als seus concerts, es respirava un ambient càlid i proper. I allà començava en Marcel al piano de cua. El concert va ser molt diferent dels anteriors que havíem assistit. Mitjançant sintetitzadors, delays a la veu i amb una actitud més intensa i madura, vérem a Marcel Cranc amb una faceta més innovadora que mai... 

El concert tingué diversos episodis i cares. Per una part la de sempre, el Marcel Cranc romàntic i cantautor, amb lletres que et deixen els pèls de punta, però per una altra banda també vérem una nova cara més moderna, amb cançons on la veu estava processada a l'estil de robot, fent percussió amb el mateix piano, algunes veus amb reverb eterna o també qualque vegada amb samples de bateria pop. Tot això, per donar un show distint i nou. La veritat és que sempre està bé innovar i provar noves coses, sempre que no sigui un canvi total radical que canviï l'essència de l'artista. Marcel Cranc va fer una actuació molt completa on va tocar totes les seves grans cançons, que no es deixà les nostres preferides "Furtivament", "Morfina", "Voler ser" o la versió "Smells Like Teen Spirit" dels Nirvana, tot un clàssic. 

En definitiva, un gran vespre de les mans del músic senceller Marcel Cranc (Miquel Vicens), que cada dia demostra més que és un dels grans artistes de l'illa. 

Lluís Terrasssa.

Mallorca Live Festival 2018 | Primer Dia | Primal Scream, Black Lips, Izal, La Casa Azul, La Raíz, Muchachito, L.A, The Wheels, Jane Yo, Solomun, Bad Gyal | Magaluf | Calvià | Mallorca | 11/05/2018

El Mallorca Live Festival tornà un altre cop a Mallorca per 3r any consecutiu i per fi consolidant-se com a un dels millors festivals del país, amb artistes internacionals de primer nivell i amb una assistència que prometia ser enorme. Com cada any el festival apostà per tenir artistes de diferents estils, des de l'indie, l'ska, electrònica, rumba o fins i tot trap, tota una mescla d'estils perquè tothom pogués estar content. 

El divendres fou bastant complet, vérem a grans artistes que mai havíem vist... i sí, de tota mena. Per exemple, començant el dia amb Muchachito i El Petit de Cal Eril i acabant fent fotos a La Casa Azul i al dj. Solomun, res a veure un amb l'altre. Fou un dia on gaudírem moltíssim especialment amb l'actuació de La Raíz, que va fer un show inoblidable ple d'emocions, crits de revolució i força. També va estar molt bé el concert dels mallorquins L.A, The Wheels i Jane Yo, que ho donaren tot amb un gran públic, i clar, no ens oblidem del show dels reis de l'indie nacional, Izal. 

A l'apartat internacional, Black Lips i Primal Scream feren un poc menys de l'esperat. Els primers foren molt secs, mireu que a nosaltres Black Lips ens encanten i un any al Primavera Sound ho gaudírem moltíssim, però aquí no va ser igual. Pot ser que amb poquet públic i l'hora que era, va fer que les sensacions baixessin, però bé, tampoc varen perdre la seva essència garatge que els fa grans. I bé, els Primal feren un concert molt correcte i professional, que sonà d'escàndol és veritat, però que molta gent se'ns acostà dient que els havia faltat alguna cosa més. Potser el mateix que passà amb els Charlatans l'edició passada. (Però bé, sempre és un plaer i un orgull tenir a bandes com Primal Scream tocant a la nostra illa). També vérem a Bad Gyal per curiositat, però l'estil no era molt del nostre grat així que tampoc estiguérem gaire. Però d'això es tracta, de tenir una oferta per tots els gusts, que si un artista no t'agrada, puguis anar a veure'n un de diferent, la diversitat sempre és positiva. 

I bé, com hem dit abans, finalitzàrem el dia amb La Casa Azul i Solomun. La Casa Azul sempre havia estat un grup que ens feia molta il·lusió veure'ls i mai havíem tingut l'oportunitat. La veritat és que allò va ser una festa "a lo verbena-disco" ple de melodies ballables, cançons plenes d'alegria i molta diversió. En acabar, vérem una estona al dj. productor Mladen Solomun, procedent de Bòsnia. House i techno a rompre per fer vibrar a tota la carpa del festival. La veritat és que ell era una persona bastant seca en directe i que es limitava a fer la seva feina, però la potència de la música i la qualitat pròpia feia que la balança caigués cap a la bogeria de la gent i la passió al 100% per l'essència del moment. 

Un dia molt llarg i complet, on per desgràcia no poguérem veure a totes les bandes/artistes però pràcticament tot el que sí que vérem, va ser d'excel·lent.

Lluís Terrassa.

Muchachito

The Baboon Show + La Gran Orquesta Republicana | Sa Possessió | Palma | Mallorca | 14/10/2018

El diumenge 14 d'octubre es va celebrar a Sa Possessió uns d'aquells esdeveniments que es recorden durant molt de temps, un d'aquells que deixen marca, en definitiva, un vespre brutal. Des de Suècia arribava la banda de punk-rock The Baboon Show, un grup amb un directe potent, lletres ferotges i una garra espectacular. Però no estarien tots sols, des de Mallorca tindríem a un dels millors "teloners" possibles, La Gran Orquesta Republicana, que com tots sabeu, són els amos de l'ska-punk de les illes.

El vespre el començaren els mallorquins. La Orquesta sempre ha estat un grup que ens ha agradat molt, així que veure'ls en directe sempre és un plaer. A poc a poc arribava la gent, mentre el grup li donava canya escalfant al personal amb la seva música reivindicativa. Les lletres de LGOR sempre et fan reflexionar moltíssim, però lo bo que té la música, és que ho fas ballant i gaudint del moment encara que tingui un fort missatge de crítica social/política. LGOR obrí de la millor manera la nit, preparant a la gent per a la piconadora nòrdica que vindria després. 

Era el torn de Baboon Show, a la fi els suecs arribaven a Mallorca, i ho feien com a data final de la primera fase de la seva gira, tot un motiu extra de motivació per ells. Des del primer moment allò fou una bomba. Feia temps que no gaudíem tant d'un directe com els dels Baboon Show, i lo bo és que ja els havíem vist 2 vegades abans, però segurament l'ambient íntim de Sa Possessió, més la proximitat de l'escenari, va fer que les nostres sensacions es disparessin per mil. 

Amb el nou disc "Radio Rebelde" la banda ja es consolida com un dels grans noms dins el panorama europeu, i és que és difícil no enamorar-se dels passos de ball de la cantant Cecilia Boström a lo Pippi Långstrump, la vestimenta de comandant del bateria Niclas Svensson, el bigot del guitarrista Håkan Sörle o l'actitud i aparença de la baixista Frida Ståhl. En definitiva, un concert brutal, on destacaren cançons com "Me, Myself and I", "Radio Rebelde" o "You Got A Problem Without Knowing It", va haver-hi apagada de corrent per la pluja i on tothom ho va gaudir al 100%. Probablement el concert de l'any.

Lluís Terrassa.

La Gran Orquesta Republicana

XVII Fira Internacional del Disc a Mallorca | Primer Dia | Vancouvers, Guadaña, NoLo, Goodness, Monxos | Palma Arena | Palma | Mallorca | 20/10/2018

La fira del disc tornà a Mallorca després d'un any d'espera. Enguany el format de fira de vinils seguia igual, al hall del Palma Arena (ara Velòdrom Illes Balears), però els concerts es canviaven de zona, passaven a dins la pista, com antigament. El cartell d'artistes pel dissabte era de lo més interessant, noms locals molt canyers i després els Vancouvers arribats des de Madrid (i part dels integrants de Mallorca).

Començàrem el dia amb els NoLo, rock industrial a fondre per començar les actuacions a la Fira. Directe potent, amb humor i molta qualitat, els NoLo sempre compleixen amunt l'escenari!

El segon torn del dia va ser per a la jove banda de punk-rock Goodness, que tornaven a la fira del disc després de 2 anys. Aquesta vegada ho feien presentat el seu EP "Aixeca el Cap", amb més maduresa i més experiència a munt l'escenari.

La tercera banda foren els Guadaña, més punk pels nostres cossos. Poques bandes duen tant de recorregut com ells. Des de finals dels 80 amunt l'escenari donant branca i a la fira feren el que millor saben, punk marca de la casa a 300/hora. Potent directe, experiència i marca pròpia.

Després de 3 bandes bastant canyeres, tocava un estil menys sorollós, però igual d'intens. Els Monxos eren els encarregats de seguir amb la festa mitjançant el seu pop-rock en català. Moment de ball, fer birres i gaudir d'una gran actuació.

I per finalitzar el dissabte, tocaren els Vancouvers, banda que feia molts d'anys que estava sense tocar. Amb integrants de Madrid però també de l'illa, estaven com a plat fort d'aquesta edició. Diversos fans vinguts a posta al concert ho gaudiren al complet, gràcies al gran show d'aquesta banda formada l'any 1988. Rock alternatiu però amb bona influència del power-pop, els Vancouvers amb Marta als micròfons i el nostre conegut Ángel Cubero al baix, conquistaren el Palma Arena amb una gran actuació.

NoLo

XVI Fira Internacional del Disc a Mallorca | Segon Dia | The Nash, Saïm, Ombra, Hombrespajaro, Codo i Sweet Poo Smell | Palma Arena | Mallorca | 22/10/2017

Després d'un dissabte ple de música, emocions i grans concerts, la fira del disc continuava amb un diumenge que prometia i molt. Des del matí la música començà a sonar pel Palma Arena, i foren 3 grups els encarregats de donar el bon dia als col·leccionistes. Codo, Sweet Poo Smell i Ombra, 3 bandes que es varen incloure dins el cicle "Women don't wait" i on les 3 feren cada una shows molt diferents, amb estils oposats, però tot dins una actitud i unes ganes tremendes. 

L'horabaixa-vespre també foren 3 els grups encarregats de seguir fent renou durant el darrer dia de la fira. Hombrespajaro, Saïm i els mítics The Nash feren que aquell horabaixa fos màgic. Indie-pop els primers, punk-rock alternatiu en català pel que fa a Saïm i power-pop i rock en general per part dels The Nash. Aquests darrers, amb integrants de L.A. i John Tirado al micròfon principal, arribat aposta per l'ocasió des de Califòrnia. En definitiva, un diumenge de fira com tots els anys, amb moltes compres de discs, bons concerts, ambient tradicional i molta felicitat.

Lluís Terrassa.

Codo